El passat tèxtil de Terrassa
Terrassa és i ha estat una ciutat de gran tradició industrial i referent català sobretot de la indústria tèxtil i llanera. Aquest passat ha deixat una petjada molt forta en la ciutat, tant en la seva arquitectura com en les seves tradicions, cultura i economia.
Va ser a mitjan segle XIX, quan es va començar un període d’expansió industrial en el qual la població va augmentar considerablement i es van construïr noves fàbriques. Ja per la seva bona ubicació va ser un destí per a la indústria, però va ser amb l’arribada del tren el 1856 que la indústria tèxtil va començar a agafar el paper principal ja que va permetre l’arribada del carbó i de les matèries primes, així com la sortida dels productes manufacturats.
La industria es va transformar amb la utilització de la primera màquina de filar l’any 1832; la màquina de vapor, l’any 1833 i el teler Jacquard el 1845. Es van començar a construir els “Vapors’, edificis que acollien diverses fàbriques que utilitzaven la mateixa màquina de vapor, que produïa l’energia que movia les altres màquines. Es va iniciar una època important per a la ciutat de Terrassa on el progrés industrial continuava i va permetre ampliar els negocis comercials. El creixement de la població va forçar per exemple l’enderroc de les muralles l’any 1876.
La gran repercussió que ha tingut Terrassa en la indústria tèxtil es troba recolzada pel Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa (CDMT), fundat el 1946. El museu està dedicat a l’estudi i a la divulgació de la història de la indústria tèxtil, tant de Catalunya com de tot el món. Alberga una important col·lecció d’art tèxtil modernista i disposa d’un taller de restauració de teixits.
El CDMT s’ha especialitzat en “la conservació, estudi i promoció de la cultura tèxtil, i té com a objectiu divulgar el patrimoni tèxtil i fomentar la sensibilitat i el coneixement del públic sobre aquest sector.”
Compta amb un fons d’objectes tèxtils de tot el món i de tota la història. Són teixits de l’àrea mediterrània, preindustrials (àrabs, gòtics, renaixentistes, barrocs) i industrials (segles XIX-XX, amb mostres industrials tèxtils, sobretot del Vallès i de Catalunya); També hi ha teixits de la Xina, Índia i de l’Amèrica precolombina, a més d’estampats, brodats, indumentària (segles XVIII-XX), paraments litúrgics (segles XVI-XX) i complements (segles XVII-XX).
Destaca especialment el patrimoni modernista, una col·lecció única que reuneix obres mestres d’empreses, artistes i dissenyadors catalans de 1900.
Fàbrica tèxtil de Terrassa. Font: www.mapupa.com
Museu Tèxtil CDMT de Terrassa. Font: www.connecterrassa.cat
