El Calicó, o calicot també anomenat erròniament “percal”, és un teixit fet amb fils de cotó cardats la qual cosa dona a la seva superfície una textura de vellut. El seu aspecte és rústic a causa de les restes de midó en la fibra quan encara està sense blanquejar i a la seva relativa rigidesa, menys que la lona o els texans. Normalment està estampada per una cara amb colors vius i brillants que es van popularitzar a Europa als segles XVII i XVIII, donant lloc al chintz.

Aquest teixit és originari de l’Índia, on es fabricava ja al segle XI. Pren el seu nom del francès calicot, que al seu torn deriva de la ciutat Calicut, actualment Kozhikode, situada a la província de Kerala al sud-oest de l’Índia, el nom de la pròpia ciutat que ve de Kâlîkotta, “ciutat de Kâlî”, la deessa. Allí es teixia el calicó de manera artesanal.

El calicó és un material sofert amb multitud de virtuts que l’han fet ser una de les teles més utilitzades al llarg dels segles; és resistent, necessita poca planxa, a mesura que es renta guanya suavitat i perd rigidesa, aguanta bé les imprimacions i disposa d’infinits estampats. S’utilitza per a roba infantil i, sobretot, per les glassilles o folres de peces especials, com a vestits de núvia o els models d’alta costura, per poder corregir abans de retallar el teixit definitiu. Altres usos ben extesos del calicó són bosses resistents, artesanies i teixits com davantals i patchwork, cortines, edredons i fundes de coixí. S’utilitza també en tapisseria per folrar de blanc sofàs, butaques, cadires, etc.

Per a més curiositat, el pirata Jack Rackham deu el seu sobrenom “Calico Jack” a la seva roba feta d’aquest teixit.